Hoy si es el primer día de confinamiento confirmado.
Para nosotros fue una cosa muy extraña, ya que hacia días que habíamos decidido confinarnos en casa. Pero ya se encargó el Gobierno de esto.
Durante este fin de semana empiezan a surgir muchas dudas, sobre el trabajo, la enfermedad, todo apunta a desastre sanitario y económico a niveles históricos.
Se pone en marcha el hashtag #yomequedoencasa.
A través de las redes y mini salidas a nuestro buen amigo Paki a comprar nuestras cervezas de turno, recibimos información de todo tipo: divertida y no tanto.
Sobre las noticias que nos llegan, los mossos montando controles para que la gente no se mueva de su entorno, medidas de precaución para no contagiarnos de este poderoso virus.
Pero entre todo este caos, colegios, institutos, universidades cerrados nos llega un texto sobre el miedo, que creemos más poderoso que nuestro querido covid-19: MIEDO, POR
POR!
La invasió del Covid-19 sembla que no ve sola, l'acompanya una altra invasió, la de la POR. Com a mostra les imatges dels supermercats on s'aprecia que com més ple està el carro, més por hi ha en ell. La por és una emoció natural i primària, és a dir, la sentim tots els humans. La seva funció és la d'allunyar-nos del perill (real o imaginari) motiu pel qual és molt potent, és a dir, ens domina fàcilment i pren moltes decisions per nosaltres anul·lant fins i tot la raó. Ella s'encarrega que fem la pitjor interpretació possible, a més ens paralitza, és invasiva (es fa cada vegada més gran dins nostre) i és contagiosa, la traspassem als fills o a les persones que ens envolten. Només hi ha una manera de superar una por, i és afrontant-la amb la Valentia que tots els humans també tenim (a vegades amagada, però està dins si la busquem). Acostumo a explicar que la por és falta d'informació, així que és natural sentir por davant aquest virus, ens falta la informació de si ens afectarà a nosaltres i en quina mesura. Però és precisament en aquests moments de temor o fins i tot de pànic col·lectiu, on podem donar un important exemple als nostres fills i filles; afrontar la por amb serenor per a deixar espai a la raó, i canviar el jo-jo-jo per un “nosaltres”, un nosaltres com a societat, com a comunitat o com a tribu, perquè JUNTS els humans podem amb tot. Diuen que és en els pitjors moments quan es demostra qui som en realitat. Ho fem? Li demostrem als nostres petits?
Autora: Cristina Gutiérrez Lestón. Educadora Emocional, escriptora i directora de La Granja (lagranja.top)
